No pride in genocide:
L’Orgull és una lluita col·lectiva per l’alliberament

Es compleixen cinquanta-cinc anys de la revolta de Stonewall, i a moltes ciutats del món hi ha previstes celebracions de l’Orgull. Però hi ha alguna cosa a celebrar? Les nostres germanes palestines estan patint un brutal genocidi a mans de l’estat sionista d’Israel, finançat i armat pels governs occidentals. Un creixent moviment mundial de solidaritat amb el poble palestí s’està mobilitzant per a aturar el setge i el genocidi d’Israel contra 2,3 milions de palestines de Gaza. Estem orgulloses de formar part d’aquest moviment.

Mentre les persones LGBTQIA+ lluitem per la sanitat, l’habitatge i contra el feixisme que pretén esborrar-nos de la societat, comprenem que el nostre propi alliberament està lligat a l’alliberament no només de les palestines queer, sinó de tot el poble palestí i tots els pobles colonitzats.

“No pot haver-hi alliberament queer mentre existeixin l’apartheid, el patriarcat, el capitalisme i altres opressions. És important assenyalar les connexions d’aquestes forces opressives”.​​​​​​​
– Ghaith Hilal, AlQaws for Sexual & Gender Diversity in Palestinian Society

Els orígens de l’Orgull es remunten a la dècada de 1960: a San Francisco, joves homosexuals radicalitzats per la invasió estatunidenca de Vietnam van organitzar grans protestes contra la guerra, i les comunitats LGBTQIA+ -amb les dones trans al capdavant- van lluitar contra l’assetjament policial i la violència a la Cafeteria de Compton i l’Stonewall Inn. Continuem lluitant contra la violència i l’opressió, a tot arreu.

En els últims vuit mesos el món ha estat testimoni del genocidi d’Israel a la Franja de Gaza, anunciat descaradament i pública com a tal pels dirigents israelians. L’exèrcit israelià ha devastat Gaza fins a tal punt que ja és impossible comptar els morts. Malgrat les ordres de la CIJ de posar fi als actes genocides i aturar la seva ofensiva sobre Rafah, Israel no ha cessat la seva implacable campanya de bloqueig i bombardejos, perpetuant un llegat de més de 76 anys de violència colonial sionista contra la població palestina indígena.

La brutalitat i la magnitud de les atrocitats comeses per l’Estat israelià estan generant condicions cada vegada més angoixants per a les persones palestines d’arreu. Aquesta brutalitat es manté gràcies al continu suport econòmic, militar, diplomàtic i polític dels líders occidentals i de les institucions i empreses internacionals. Els governs occidentals es mantenen indestructibles en el seu suport inhumà a Israel (i continuen amb el comerç d’armes), al mateix temps que reprimeixen les protestes que s’atreveixen a oposar-se al genocidi en el seu propi país.

Les palestines queer, igual que les persones LGBTQIA+ de tot el món, s’enfronten a múltiples capes d’opressió. En tots els Estats colonials, les dones indígenes i les persones queer, trans i no conformes amb el seu gènere -i especialment les que es troben a les interseccions d’aquestes identitats- són les més afectades per aquests sistemes d’opressió. És impossible abordar seriosament la violència i l’opressió contra les persones LGBTQIA+ sense abordar aquestes estructures més àmplies.

No podem defensar a les persones queer i trans en els nostres propis països mentre donem suport al genocidi d’Israel contra les palestines -queer, trans, heterosexuals i cisgènere per igual. La nostra lluita pels drets i la llibertat de les persones LGBTQIA+ està interrelacionada amb les lluites mundials pels drets dels pobles indígenes, els drets de les dones, els drets de les persones de color, Black Lives Matter i la justícia climàtica.

“Quan fem costat a Palestina no estem dient que només fem costat a Palestina, estem dient que donem suport a les lluites per la llibertat i l’alliberament a tot el món”.
Angela Davis

Des que va adoptar l’estratègia «Marca Israel» el 2005, Israel ha convertit els drets LGBTQ+ en una arma, en un intent d’ocultar el seu règim d’apartheid. L’acadèmica estatunidenca Sarah Schulman va documentar el ‘pinkwashing‘  l’any 2011, descrivint les formes en què el govern israelià es presenta com «queer-*friendly» per a ocultar la violència de la seva ocupació de Palestina.

El pinkwashing és quan Israel promociona Tel Aviv com una destinació turística gai, sense esmentar que la ciutat està construïda sobre diversos pobles palestins que van ser destruïts i les poblacions dels quals van ser objecte de neteja ètnica el 1948. El pinkwashing són els soldats LGBT de l’exèrcit de l’ocupació il·legal israeliana, que bombardegen cases de famílies palestines i després onegen banderes irisades sobre les ruïnes.

Però el que Israel està fent va més enllà del simple màrqueting queer: és la caracterització estratègica de Palestina i altres països àrabs com a homòfobs, per tal de justificar la violència contra el poble palestí, incloses les persones queer palestines. Jasbir Puar ho anomena “homonacionalisme”.

L’activisme feminista i queer internacionalista i solidari amb Palestina ha de fer front a atacs ​​​​i assetjament per part dels sionistes, que argumenten que les persones qui fan costat a Palestina s’enfrontaran a la violència de les persones palestines pel simple fet de ser dones o queer. No obstant això, la majoria de  vegades, els sionistes desitgen la violència, la violació i la mort de palestines, les persones queer i les dones que se solidaritzen amb Palestina. L’Estat d’apartheid israelià vigila, fa xantatge i assetja al poble palestí queer. Existeixen múltiples testimonis, informes, i documentacions sobre la violència sexual a la qual s’han enfrontat les persones palestines al llarg dels 76 anys de colonització i apartheid d’Israel.

A través de grups de pressió, sovint aliats amb organitzacions homòfobes de dretes, Israel promou la seva agenda de pinkwashing a tot el món, a esdeveniments com Eurovisió i l’Orgull.

Quan organitzadors LGBTQIA+ permeten que les ambaixades israelianes, els grups de pressió i les empreses còmplices de l’apartheid i l’ocupació israelianes participin en els actes de l’Orgull, contribueixen encara més al pinkwashing dels crims de guerra d’Israel. No podem permetre-ho. Qüestionar el pinkwashing forma part de la resposta a la crida palestina al BDS.

Ens inspirem en innombrables exemples: desde les companyes de Seattle, que van aconseguir cancel·lar una gira de propaganda israeliana, fins a les palestines queer i aliades de Chicago, que van impedir el pinkwashing a la Conferència LGBTQ Creating Change. Més de 10,000 persones van participar al primer Orgull Queer Internacionalista de Berlín, organitzat en resposta al pinkwashing i al racisme antipalestí, tant en els actes de l’Orgull mainstream, com en els alternatius. Sam Smith va cancel·lar el seu concert a Israel, i l’Orgull de Lisboa va rebutjar la participació de l’ambaixador de l’apartheid israelià. Més de 4,000 artistes queer s’han compromès a «no actuar ni participar en actes públics a Israel fins que Palestina sigui lliure». Més de 300 cineastes queer s’han compromès a no participar en el Festival Internacional de Cinema LGBT de Tel Aviv (TLVFest), patrocinat pel govern israelià, després de conèixer el programa de pinkwashing del festival. I més de 60 organitzacions LGBTQIA+ van demanar el boicot d’Eurovisió 2024 a causa de la participació d’Israel durant el seu genocidi a Gaza.

En un moment en el qual les persones trans de tot el món estan sent atacades per institucions i polítiques de dretes, i les palestines de totes les identitats sexuals i de gènere estan resistint l’opressió d’Israel, hem d’unir-nos per a construir la justícia i l’autodeterminació per a totis, incloses les persones queer i trans.

Com a col·lectius queer de Palestina i de tot el món, ens neguem al fet que les nostres identitats siguin instrumentalitzades pel règim d’apartheid colonial d’Israel. Ens neguem a ser còmplices de l’opressió, a la Palestina ocupada i a tot arreu.

Ens solidaritzem amb el poble palestí en la seva resistència popular al desplaçament, al robatori de terres i a la neteja ètnica, i en la seva lluita per l’alliberament de les seves terres i el seu futur contra el colonialisme sionista.

El nostre orgull resideix en les nostres lluites col·lectives per la fi de l’opressió, la colonització i el genocidi a tot arreu. El primer Orgull va ser una revolta contra la violència policial. Amb aquest esperit, aixequem-nos contra totes les formes d’opressió. Palestina serà lliure, i totis serem lliures.

En paraules de la llegenda de la cafeteria de Compton, Donna Personna, «[L’Orgull] no és una festa. És hora d’actuar!”.

FEM UNA CRIDA ALS GRUPS LGBTQIA+ PERQUÈ ACTUÏN:

  • Organitza blocs de Palestina en les marxes de l’Orgull (envia fotos a queercoalitionforpalestine@riseup.net o etiqueta’ns @queercoalitionforpalestine)
  • Organitza i/o assisteix a protestes, accions o xerrades sobre Queers In Palestine o sobre el pinkwashing.
  • Rebutja el finançament israelià, igual que la col·laboració amb institucions israelianes còmplices i nega’t a encobrir, rentar de rosa o normalitzar l’apartheid israelià.
  • Pressiona per a excloure als grups LGBT+ vinculats al govern israelià d’organismes internacionals com ILGA.
  • Boicoteja el turisme LGBTQIA+ a l’Israel de l’apartheid i els actes de pinkwashing com l’Orgull de Tel Aviv i el TLVFest.
  • Boicoteja i impulsa la desinversió en les empreses objecte del moviment BDS movement.
  • Respon a la crida de Queers In Palestine
  • Comparteix aquesta campanya!

Signa la crida a l’acció

Per signar la nostra trucada, envieu-nos un correu electrònic a queercoalitionforpalestine@riseup.net amb la informació següent: 



  • El teu nom (opcional)
  • Nom del col·lectiu o organització (obligatori)
  • Correu electrònic de contacte (obligatori)
  • Perfil de xarxes socials o enllaç al lloc web (obligatori)

Signant: